MAYA RABOU
Pintora
“Soc en una revolució”
01
Art introspectiu
“Soc en una revolució”
Per la Maya Rabou, pintar és una manera de reivindicar-se com a persona i com a dona. En certa manera, és com una teràpia, perquè li permet expressar el seu interior i parlar de tot el que ha patit, per desfer-se “de tots els sentiments negatius”. Ella explica que ha viscut la guerra i que necessitarà molt de temps per superar-ho, com la resta dels ciutadans de Síria. Però alhora parla de la situació de les dones al seu país, molt lluny -diu- de la que es viu a Europa. “A Síria, la comunitat és masculina, i les tradicions i els costums giren al voltant dels homes. Per això, les dones han de fer moltes coses, encara que no vulguin. En canvi, a Europa poden dir el que volen, tenen una llibertat que les dones sirianes desitgem”.
Les dones tenen un paper molt important en la seva pintura, perquè vol donar-los la presència que mereixen i, a més, això li permet parlar d’ella mateixa. Tot i això, diu que en el seu art “totes les dones semblen tristes”. Un aspecte que podria ser inconscient -ja que ella s’ha sentit molt trista, assegura- però que també posa èmfasi en el paper subaltern que tenen a la societat siriana que ella coneixia.
Ara mateix, la Maya està en un procés de “revolució interna”, i justament per això no vol parlar de la guerra a través del seu art: “Vull deixar enrere aquesta vida trista i fosca”. El que reivindica, doncs, és la vessant de Síria més desconeguda. Vol parlar del seu país natal com a civilització i retratar la seva gent, amb les coses bones i les dolentes, com la situació de la dona. L'artista recorda que després de la revolució les coses han millorat per a les dones, perquè “s’han travessat moltes fronteres i hi ha més llibertat”, però que encara queda lluny de la que gaudeixen les dones europees.
"Un artista pot explicar moltes coses a través del seu art”, afirma la pintora, que considera que aquesta pot ser una manera alternativa d’explicar la realitat. Segons diu, “l’art va més enllà i és més honest que els mitjans de comunicació. Parla més de la comunitat d’una manera espiritual. Perquè, per exemple, quan mires les notícies, t’ho pots creure o no. Però quan mires una pintura, pots sentir que hi ha un sentiment, sents que hi ha quelcom real”.
La Maya va abandonar Síria l’any 2015 per la manca de recursos bàsics -aigua, aliments, electricitat…- i la inseguretat. Originària d’Idlib, una ciutat a uns 60 quilòmetres d'Alep, va marxar amb la seva família fins a Turquia i d’allà a Grècia, en un viatge perillós i difícil. Segons explica, va ser complicat deixar el país perquè ella vivia en una zona controlada pel govern, de manera que va haver de desplaçar-se fins a territori rebel i des d’allà travessar la frontera amb Turquia, tot evitant els bombardejos aeris russos. Des de Grècia, va aconseguir escapar fins a Alemanya, aquesta vegada ella sola.
El primer any, la Maya va viure a Baviera, al sud-est d'Alemanya. Allà, confessa haver-se sentit rebutjada i assegura que no l’acceptaven com a persona: “Podia veure que la gent m’odiava sense haver fet res. Fins i tot em preguntaven si jo era musulmana, i, si ho creien, deixaven de parlar amb mi”. En aquesta situació, la Maya se sentia tan malament que “preferia tornar a Síria, tot i la guerra, que seguir allà”. Afortunadament, quan va poder marxar i va arribar a Berlín va sentir “com si tornés a néixer”, va començar una nova vida.
“Aquí l’art no té línies vermelles. Em sento més valenta. Aquí, les arts són lliures, però a Síria no” // Nil Montilla
A la capital alemanya, la Maya va començar a sentir-se lliure com a artista i com a persona. A Síria, gairebé sempre dibuixava paisatges i “gent normal”. No podia, per exemple, dibuixar dones despullades. Això es deu al que ella anomena el “triangle prohibit”: no es pot parlar de sexe, religió ni política, tot i que existeixen més restriccions a la llibertat d’expressió.
En canvi, a Berlín va sentir que podia parlar del que volia i va decidir desenvolupar-se com a artista. Dissenyadora gràfica de professió, es va començar a interessar per l’art fa uns deu anys, i posteriorment va decidir estudiar de forma reglada, deixant enrere la pintura com a hobby. Tot i això, ella considera que està fent “les primeres passes com a artista” perquè parla “de la realitat i de les coses més fàcils d’explicar” i assegura que encara li queda un llarg camí fins a arribar a expressar de forma “més abstracta” tot allò que porta dins.
“A Síria és molt complicat organitzar una exposició o començar un projecte artístic, hi ha moltes dificultats” // Imatge cedida per Maya Rabou
Tanmateix, des que és a Alemanya la Maya ha participat en diverses exposicions en col·laboració amb altres artistes, sobretot sirians. Al seu país, critica, “és molt complicat organitzar una exposició o començar un projecte artístic, hi ha moltes dificultats”. Per contra, creu que a Berlín els artistes reben molt suport i són respectats. A més, destaca la importància de l’art contemporani a Europa, perquè a Síria no va tenir l’oportunitat de conèixer-lo. Allà, l’escena artística està molt centrada en l’art més acadèmic i en els mitjans més tradicionals, com la pintura i l’escultura.
A Berlín, com ella mateixa diu, ha tornat a néixer. Ha trobat un lloc on deixar enrere el dolor i ara pot, amb el seu art, parlar d’ella mateixa i del vessant de Síria que poca gent coneix. Tot i això, igual que el seu país, li queda un llarg camí per recuperar-se, i se sent inestable. Per això, de moment està estudiant alemany per poder tornar a treballar de dissenyadora gràfica i, sobretot, evolucionar artísticament.
